Arxiu de la categoria: 1) Criteris d’orientació

Per caminar, com a individus i com a societat, necessitem orientació. Això vol dir dues coses: Saber a on volem anar i discernir per on i com podem arribar-hi. Un nord i un camí, objectius i mitjans.
En aquest apartat del blog, és la meva intenció anar desgranant algunes d’aquestes certeses que la vida m’ha anat oferint i que personalment em representen criteris d’orientació fonamentals. Segurament no les podré raonar, però se m’imposen interiorment amb una solidesa que no em permet dubtar. Són grans referents, indicadors, fites, que especialment en situacions complexes i confuses orienten el meu camí, el meu pensament i la meva acció.
Miraré de decriure’ls potser més que raonar-los, esperant, humilment, que la força que em manifesten a mi també la manifestin a qui pugui llegir-los, i constitueixin referents orientadors en mig d’un món confús i convuls.

No violència?… No-violència?… o Noviolència? (Publicat a la Revista ESTRIS, n. 230, novembre/desembre 2019) Què és la no-violència? D’entrada ja se’ns presenta un primer dubte: Com l’hem d’escriure? Quina de les tres formes és la correcta? Però al darrera d’aquests … Continua llegint

Publicat dins de 1) Criteris d'orientació, 2) Reflexions en el camí | Feu un comentari