50è ANIVERSARI DE LA MORT DE GANDHI 30 de gener de 1998
3 breus comentaris per encetar aquesta tradicional trobada:
I.- GANDHI: REVOLTA I RESPECTE
* És una figura massa oblidada fins i tot pels mateixos pacifistes. Ens cal recuperar-lo, en aquest moment històric que ens ofereix models d’identificació tan pobres. En voldria remarcar dues característiques:
* En primer lloc la seva incansable capacitat de revolta, que tant contrasta amb la gris conformitat dels temps que vivim. Recordem l’escena del tren a Sudàfrica. Aquella empenta que el llençà a l’andana va resultar decisiva. La majoria de nosaltres ens hauríem empassat la ràbia i no hauríem fet res. Gandhi s’enganxa al conflicte, el crea i no el deixa fins a la seva solució. Els efectes d’aquella empenta van durar 20 anys a Sudàfrica!
* En segon lloc el respecte absolut per la persona humana, en qualsevol circumstància.
* La seva aportació genuïna a la història és precisament el fer compatibles aquestes dues característiques. Gandhi posa al descobert una veritat elemental: Per lluitar no cal destruir! Per lluitar no cal fer mal! Lluita i respecte són compatibles!
* Aquest fet és d’una gran importància: Sabem que hi ha conflictes encara que molts es podrien evitar treballant sobre les causes (condicions de vida dignes…); sabem que per a aquells que no podem evitar hi ha mètodes alternatius més racionals que la violència (mediació, arbitratge, …); però també sabem que, així i tot, a vegades cal lluitar. Però la lluita més dura és compatible amb el respecte als drets humans! No cal fer mal!
* Aquesta és una bona notícia per a tots aquells que es revolten contra la injustícia, però intueixen que la violència no és el camí.
* La història ens proporciona altres exemples de persones que han refusat la violència, o que s’han revoltat, o que han aconseguit la independència per al seu país. Però en Gandhi es produeix aquesta meravellosa síntesi que és la noviolència emprada a gran escala, com a instrument de lluita en els conflictes socials i polítics fins i tot internacionals.
REVOLTA I RESPECTE un binomi possible!. Aquesta és l’aportació històrica fonamental de Gandhi.
* Encara més! No només són compatibles sinó que resulten inseparables! La lluita pel Bé i la Justícia només és possible amb el Bé i la Justícia! I aquesta constitueix una bona definició de noviolència:. Amb això empalmem amb el segon comentari:
II.- LA NOVIOLENCIA: “La lluita pel Bé i la Justícia amb mitjans bons i justos”.
* Fent mal es fa mal! Fent Bé es fa Bé! Així de simple i evident.
* Coherència mitjans-objectius. No es pot trobar la veritat a base d’enganys, no es pot construir la justícia a còpia d’abusos o privilegis, no es pot resoldre un conflicte a base d’imposicions (la victòria no és la solució), sinó amb la reconciliació i no es pot arribar a la reconciliació a base d’odi i destrucció. …
* Les implicacions que té aquesta veritat tan simple són enormes, tant cap endins (actituds) com cap enfora (accions). No és ara el moment de repassar-les, però hem de remarcar la força tan gran que brolla d’aquesta coherència. Gandhi diu que és la força més gran de la humanitat. Hi ho va demostrar, vencent al més gran imperi de la història.
* Precisament per les implicacions que té, aquesta gran força no s’improvisa. Cal preparar-se i aprendre. Com també cal aprendre i preparar-se per a l’ús de la violència! Si no, per què s’hi dediquen tants mitjans humans, econòmics, científics, …?
* La noviolència planteja la lluita en un altre terreny, el de la força interior. Se’n pot aprendre! I amb un gran avantatge sobre l’aprenentatge de la violència:
– Aprenent i practicant la violència ens embrutim i empobrim com a persones. La violència ens fa més bèsties i menys humans.
– Aprenent i practicant la noviolència progressem i ens enriquim, ens humanitzem, ens dignifiquem.
Acabo amb una darrera reflexió:
III.- NOVIOLENCIA I PACIFISME:” La noviolència és al pacifisme allò que el pacifisme és a la societat”.
* Davant dels conflictes la societat practica primer la violència i després l’assistencialisme envers les víctimes. Hi ha falta de voluntat, mandra, de modificar les causes. Es busquen dreceres en nom de l’eficàcia. El moviment per la pau esdevé consciència crítica i proclama que aquesta manera de fer, a més de moltes altres coses, resulta, a la llarga, ineficaç.
* També entre els pacifistes, a vegades trobem falta de voluntat o mandra per modificar les actituds interiors. És més fàcil agafar només els mètodes de la noviolència i defugir els canvis interiors. S’invoca la privacitat d’aquest terreny o la urgència de les accions. Hom busca dreceres i eficàcia. En aquesta situació, la noviolència esdevé també la consciència crítica i ens recorda que quan la noviolència, el pacifisme, el moviment per la pau, són només externs, quan negligeixen les actituds interiors, perden la força, la guspira, l’ànima i, finalment, també l’eficàcia.
* Avui, 50 aniversari de la mort de Gandhi, l’home de la revolta, del respecte i de la força, és un bon dia per començar a espolsar-nos la mandra i fer un pas més en aquesta direcció.
Moltes gràcies a tots per la vostra atenció.
Antoni Soler Ricart