Presentació

Camins de pau i noviolència

Un camí, quina cosa tan curta de dir i tan llarga de seguir. (Josep M. de Sagarra)

Un camí és un procés. Caminar és una actitud.

Un camí té origen i destí. Ve d’algun lloc; va cap a algun lloc. El més important no és el punt en què et trobes, sinó en quin sentit avances, cap a on vas.

A vegades el camí és planer, clar, ample; llavors podem avançar amb decisió. En altres moments el camí es fa estret, costerut, difícil, confús, perdedor; llavors cal alçar la mirada cap a l’horitzó per no perdre el nord i recordar cap a on volem anar ;o potser cal tornar una mica enrere per retrobar les certeses.

Els camins són savis. Saben trobar la manera de passar per indrets que a vegades semblen intransitables. Hi ha indicadors i referències. Cal saber llegir-les. I sentit comú.

Endinsem-nos, doncs, per aquests camins de pau cap a la pau. Que no ens preocupi tant si estem més endavant o més endarrere. Però això sí, assegurem-nos del sentit de la nostra marxa. Caminem amb l’esperança posada en l’horitzó, però mirant bé on posem els peus, sense rendir-nos, ben segurs que el camí ens descobrirà nous paratges de bellesa, de saviesa, de justícia i de dignitat humana i aprendrem a viure’ls, fent-nos amb ells més bells, més savis, més justos i més dignes.

Bon camí als emprenedors!